Gramàtica y ortografía Baléà
Aquesta pàgina replega ses régglas essensials de sa Gramàtica de sa Llengo Baléà (Attualisada, 2023) — sa normativa en que se fundamenta es diccionari de Tradutto. Es Baléà (mallorquí, menorquí, eivissenc y formenterenc) hi ês tractad com una llengo romànica pròpi, emb rèl histórica pròpi y una ortografía pensada per reflexà sa séua pronunsiassió real, no sa d'un altre idioma.
- Alfabet
- Accentuassió
- Vocals néutras
- Consonàns geminadas
- Dígrafos
- Es plural
- Artículs y pronoms
- Es vèrbo
- Fonts
S’alfabet
S’alfabet baléà té 27 lletras (vocals y consonàns simples) més 17 dígrafos (combinassións de duas lletras que representan un sol so). Hey figuran ses lletras K y W, reservadas sobretot per manlléus y paraulas d’origen estrangé.
| Lletra | Pronunsiassió | Fonéma |
|---|---|---|
| A / a | [a] | /a, ɵ/ |
| B / b | [be] | /b/ |
| C / c | [se] | /k, c, s/ |
| D / d | [de] | /d/ |
| E / e | [e] | /e, ɵ, ɛ/ |
| F / f | ['efe] | /f/ |
| G / g | [ʒe] | /g, ʒ/ |
| H / h | ['aʧe] | (muda) |
| I / i | [i] | /i/ |
| J / j | ['ʒotɵ] | /ʒ/ |
| K / k | [ka] | /k/ |
| L / l | ['ele] | /l/ |
| M / m | ['eme] | /m/ |
| N / n | ['ene] | /n/ |
| Ñ / ñ | ['eɲe] | /ɲ/ |
| O / o | [o] | /o, ɒ/ |
| P / p | [pe] | /p/ |
| Q / q | [ku] | /k/ |
| R / r | ['eɾe] | /ɾ, r/ |
| S / s | ['ese] | /s, z/ |
| T / t | [te] | /t/ |
| U / u | [u] | /u, w/ |
| V / v | [uve] | /v/ |
| W / w | ['dobble 'uve] | /w/ |
| X / x | ['ɛcis] | /ʃ/ |
| Y / y | [i 'gɾɛca] | /j/ |
| Z / z | ['setɵ] | /s, z/ |
Nota curiosa: sa X baléà sempre sona com sa ix o sh anglesa (/ʃ/), fins y tot a principi de paraula: xeremía, coxí, faxa.
S’accentuassió
Es Baléà distingêx tres classes d’accento gràfic, degud a sa riquesa fonètica de ses séues vocals:
- Accento tancad (é, í, ó, ú) — só tancad: comú, cansó, artícul.
- Accento ubèrt (à, è, ò) — só ubèrt: ànima, mèstra, Manacò.
- Accento dóbble o circunflèts (â, ê) — só néutro /ɵ/, típic d’es Baléà: êntre, pêrque, sênse.
També etsistêx s’accento diacrític, que destría paraulas que s’escríuen igual però sinnifican còsas diferentas:
| Emb accento | Sinnificad | Sênse accento | Sinnificad |
|---|---|---|---|
| éll | pronom personal (él) | ell | pronom néutro |
| ês | vèrbo essê | es | artícul |
| món | — | mòlt | vèrbo moldre |
| són | vèrbo essê | son | ganas de dormí |
Per nórma general, es monossílabos com pi, lli, sa, es, en, mal, cos no duen accento.
Sas vocals néutras
Una de ses caratterísticas més distintivas d’es Baléà ês sa presènsi de vocals néutras (semblants a sa e muda catalana o anglesa), que s’escríuen emb a o e segóns es séu orígen etimològic y s’artícul que ses acompaña. Etzemples: sa pesseta [sɵ pɵˈsɵtɵ], sa mare [sɵ ˈmarɵ] (d’es llatí matre), es díe [ɵs ˈdiɵ] (d’es llatí die).
Consonàns geminadas
Ses consonàns geminadas (dóbbles) se pronunsían duas vegadas y se pòren separà a fi de retxa. Ses més comunas són:
| Dígrafo | Etzemple |
|---|---|
| bb | pobble, nobble, dóbble |
| dd | Maddalena, addicassió |
| gg | reggle, siggle |
| l·l | al·lot, al·lèttic (punt volad, per no confondrerhó emb «ll») |
| mm | emmagrí, commemorà |
| nn | ànnera, innoransi |
| tt | attual, efètte, respettà |
Es dígrafos
Es dígrafos representan un sol fonéma y són inseparabbles a fi de retxa:
| Dígrafo | Fonéma | Etzemple |
|---|---|---|
| ll | /ʎ/ | llengonissa, lleó |
| ny → ñ | /ɲ/ | compañ, añ |
| tx | /ʧ/ | cotxo, trutxa |
| tj / tg | /ʤ/ | corretja, rellotge |
| ts | /ʦ/ | ètsit, catsa |
| tz | /ʣ/ | etzèrcit, etzemple |
| jj | /x/ (jota española) | ajjédrés, jjéfe |
| qu | /k/ | que, quin |
| gu | /g/ devant e, i | guèrra, guix |
Es plural
Per régla general, es plural se fórma afagind una -s a n’es singulà (dòna → dònas). Però hey ha varis casos particulàs:
- Paraulas acabadas en -rt, -nt, -lt pèrden sa T: molt → mols, mort → mors.
- Paraulas acabadas en -s, -x, -j afegexen -os: fex → féxos, llis → llisos.
- Paraulas acabadas en vocal tònica -ó, -í, -ú afegexen -ns: camió → camións, camí → camíns.
Artículs y pronoms (es tret més conegud)
Es Baléà empléa s’anomenad “artícul salad”, herènsi d’es llatí ipse/ipsa, en ves de s’artícul llatí ille/illa que fan servi altres llengos romànicas veïnadas:
| Masculí singulà | Femení singulà | Masculí plural | Femení plural | |
|---|---|---|---|---|
| Artícul | es | sa | es / ets | sas |
En y Na s’empléan devant noms de persona: en Toméu, na Tonina.
Es vèrbo
Es Baléà té cuatra conjugacións, segóns sa desinènsi de s’infinitíu:
| Conjugassió | Desinènsi | Etzemple |
|---|---|---|
| 1ª | -à | cantà, xerrà, caminà |
| 2ª | -ê / -e | valê, beure |
| 3ª | -í | sentí, partí |
| 4ª | -ú, -é, -i, -aure, -èure, -eure, -iure | dú, fé, dí, caure, trèure, creure, escriure |
Ets aussiliàs són essê, havê y tení. A diferènsi d’es català y s’español, es Baléà admét aussiliassió emb “essê” per molts més vèrbos intransitíus.
Fonts y créditos
Sa normativa resumida aquí prové de sa Gramàtica de sa Llengo Baléà (Attualisada, 2023), obra d’Innassi Martí y Gallego y Mikèl Garàu y Rosselló, sa cual actualisa y amplía ses gramàtiques històricas de Juan Pèp Amengual (1835, 1872) y Julio Soler (1858), més es diccionari d’Eivissênc d’Enrique Ribas Marí. Es diccionari de Tradutto prové des fondo lèssic de s’Ateneu Balear.